Desirée Bela I WOMEN WE LOVE

“La meva motivació és sentir-me bé i en calma; i si, de pas, puc proporcionar a algú una sensació semblant, encara em sento millor.”.

Desirée Bela

Vam descobrir a la Desirée fa uns dos anys. Recordo el dia que li enviava un Instagram a la Carla dient, escolta-la, és brutal!

Des de llavors som unes grans seguidores seves.

La Desirée Bela és una dona comunicadora que lluita per l’activisme estètic. L’activisme estètic està molt lligat amb l’activisme feminista i amb l’activisme antiracista.

L’any passat (setembre 2018) va publicar el llibre “Ser mujer negra en España“. Llibre que recomanem per poder fer un aprenentatge sobre com certs actes diaris de la nostra societat necessiten ser revisats i modificats per tal de millorar la societat.

LA DESIRÉE VA ESCOLLIR LA CAMISA ODISHA BLANCA I ELS PANTALONS KALI DE COLOR BLAU. PER AQUEST LOOK VA ESCOLLIR UNES ARRECADES DE SAMBA NWA.

Explica’ns una mica més sobre el que fas…
Em dedico a l’activisme afrofeminista. Tinc un bloc, desireebela.com, que ara mateix està força aturat, però que espero reprendre en breu i continuar-hi publicant contingut per a dones amb el cabell afro natural: opinions de productes, tutorials de pentinats, i altres que les ajudin a tenir cura del seu cabell afro. També una columna al diari digital publico.es on parlo més àmpliament sobre temes relacionats amb el racisme que em preocupen.

Sóc molt activa a xarxes socials, sobretot a Instagram; però en l’àmbit presencial també participo a activitats diferents (ponències, tallers, taules rodones) relacionats amb el feminisme o amb el racisme.

He publicat un llibre titulat “Ser mujer negra en Espanya” que va sortir a la venda el setembre de 2018 i a dia d’avui va per la cinquena edició.

Quina és la teva motivació cada dia?

La meva motivació és sentir-me bé i en calma; i si, de pas, puc proporcionar a algú una sensació semblant, encara em sento millor.

Què és l’èxit per a tu?
La veritat és que això de l’èxit em fa molta basarda. La societat capitalista i competitiva en la què vivim ens inocula una versió de l’èxit molt frustrant, perquè és poc realista. Per a mi l’èxit, el meu èxit, està en el benestar, en sentir-me tranquil·la, en poder descansar a les nits. Èxit és tenir (poques, però valuoses) persones en les quals poder recolzar-me i compartir. Èxit és veure com les meves filles creixen i es converteixen en unes persones meravelloses.

Èxit és també fixar-me objectius petitets i aconseguir-los, i gaudir-ne. Això també és èxit.

Creus que l’has aconseguit?
Crec que l’èxit no és un destí. És un camí. Perquè sempre estem intentant aconseguir fites o objectius, i cada vegada que assoleixo un nou objectiu, sento aquesta sensació d’èxit.

Hi ha molta gent que té una gran ambició de seguir els seus somnis, però no sap com i on començar. Quin seria el teu consell per a algú amb aquestes preguntes?
A mi em fa molt respecte donar aquesta mena de consells. Seguir els somnis i poder complir-los dóna una sensació de plenitud, però crec que moltes vegades ens fixem objectius massa grans (no dic massa ambiciosos) i després no tenim eines o recursos per aconseguir-los. Crec que és positiu destriar els grans objectius en fites més properes i assolibles. Així es gaudeix més del camí cap a la consecució d’aquests grans somnis i es fa menys feixuc. I si fracassem (que el fracàs és positiu), si fracassem en un objectiu més petitet no té un impacte tan negatiu en nosaltres com si fracassem en un objectiu molt gran.

A quin poble/ciutat vius?
A Vilanova i la Geltrú

Ocupació:
Treballo al Servei d’Informació i Atenció a les Dones de l’ajuntament.

Una cançó:
Em costa moltíssim triar-ne només una, perquè en cada moment m’estimula més una cançó o una altra. Ara mateix em quedo amb Carry me Home, de Jorja Smith.

Una olor:
No sóc persona d’olors.

Un llibre:
Difícil triar-ne un de sol, també. Triaré “Entre el mundo y yo“, de Ta-nehisi Coates. Em va impactar molt.

Un restaurant:
Yakitoro by Chicote, a Madrid.

Un personatge històric:
Sojourner Truth.

Quin ha estat el teu últim viatge?
He estat fa poc a Oviedo, participant al Muyeres Fest. El poquet que he vist de la ciutat m’ha encantat.

El teu color preferit:
No sóc una persona de coses preferides.

Com és un dia qualsevol a la teva vida?
Em llevo cap a les 5:15 hores, faig la meva sessió d’exercici, em dutxo, faig la meva mitja hora de precs (sóc budista) i ja surto a treballar. La tarda varia depenent si aquella setmana les meves filles són amb mi o no (coses de la custòdia compartida): si són amb mi, tenen extraescolars, o m’estic amb elles; si no hi són, aprofito per preparar articles, ponències, etc., i també aprofito per programar-me reunions i entrevistes, ja que, quan les meves filles són amb mi prefereixo dedicar-me a elles.

Quin paper juga la roba al teu dia a dia?
La roba és una forma més de fer-me sentir bé. És una eina més i, de vegades, també m’ajuda a mostrar com em sento.

Què no pot faltar al teu armari?
Un parell de texans i una americana negra.

Quina peça de roba et dóna seguretat?
Acostumo a buscar la seguretat, més que a través de les peces de roba, dels complements. M’encanten les arracades, sobretot les grans.

Un lema:
Viu i deixa viure.

LA DESIRÉE AMB UN BOLSO GAIG DE LA MARCA NANSA DE BARCELONA.
LA DESIRÉE TAMBÉ VA ESCOLLIR EL TOP MARIRI NEGRE AMB L’ESCOT PER DARRERA I ELS PANTALONS MUNIGUDA ESTAMPATS. LES ARRECADES PER AQUEST LOOK SÓN DE LA SEVA AMIGA ASTOU BLACKCELONA.
CRÈDITS:
FOTOGRAFIA: IVAN GONZÁLEZ
COMPLEMENTS: ARRECADES DE SAMBA NWA (LES QUE TENEN EL PERFIL D’ÀFRICA) I D’ASTOU BLACKCELONA (LES QUE SÓN UN PERFIL DE DONA). ELS BOLSOS SÓN DE NANSA BARCELONA.
Compra en un clic