Montse Pujada I WOMEN WE LOVE

“Saps quan dius: “ui, aquesta peça no fa per mi, tot i que és molt bonica?” La invitació és a dur-la. Jugar a estar fora de la idea preconcebuda que tens de tu mateixa. Això és creixement”.

Montse Pujada

Vam arribar a casa la Montse un divendres a la tarda. Recordo picar el timbre amb els nervis de quan entres a la vida d’algú sense conèixer-lo personalment. Però quan ens va obrir la porta, el seu somriure de seguida ens va fer sentir com si ens coneguéssim de sempre.

La Montse és Coach, una catalitzadora d’emocions i de talent que es dedica a acompanyar dones durant i abans de la maternitat, per tal que trobin la seva pròpia fórmula per a conciliar i connectar també amb el seu talent.

Ajuda a les dones a superar pors i limitacions per encaminar la seva vida personal i professional alineada amb els seus valors. També es dedica a facilitar tallers relacionats amb la reinvenció professional i la reconciliació emocional de les dones i realitza conferències en esdeveniments per a dones, mares i emprenedores.

LA MONTSE VA ESCOLLIR EL TOP BALO EN COLOR ROSA I ELS PANTALONS KALI DE COLOR BLAU.

També forma part de l’equip d’Extraordinaria, una comunitat de dones que volen viure del seu talent. És coautora del llibre “Las 10 aristas de emprender”, una guia per emprendre en femení i en comunitat.

La Montse és una d’aquelles persones que omplen de llum i que està plena d’una energia brutal perfectament equilibrada amb un estat de calma i serenor. És difícil transmetre la seva energia i la seva xispa amb només amb les imatges, et recomano que llegeixis l’entrevista. Deixa’t inspirar per les seves paraules mentre gaudeixes amb un tè o un cafè entre les mans.

Explica’ns una mica més sobre el que fas…
Acompanyo a dones mares en el procés de reconciliació emocional, tornar-se a trobar a si mateixes, i en el procés de reinvenció professional, trobar un camí professional que les faci sentir realitzades i alineades amb qui són ara i amb com volen viure la seva vida. Sento molt fort que la maternitat és una oportunitat per créixer personalment i professionalment – tot i el que ens marca aquesta societat en la qual vivim – i que ens cal molt fer aquest canvi de mirada per saber-la aprofitar.

Quina és la teva motivació cada dia?
Viure, amb totes les lletres de la paraula. A vegades ens oblidem de la sort que tenim d’estar vivint i reconnectar-hi és un regal.

Què és l’èxit per a tu?
En aquest moment vital, per mi l’èxit és l’equilibri i gaudir d’allò que és important per mi. És un concepte que ha evolucionat i que de ben segur evolucionarà amb mi. Però ara, en aquest moment, així l’entenc.

Creus que l’has aconseguit?
Jo sento que l’èxit no és quelcom que s’aconsegueix. No és un punt d’arribada. És un moment a moment. Per a mi l’èxit es viu i el repte està a saber-lo viure. Hem crescut aprenent que l’èxit és un estatus econòmic, una determinada feina, un estil de vida… (tot cap a enfora). La meva invitació és a replantejar l’èxit des d’un punt de vista intern.
Dit això, sí, he sentit l’èxit. I, de la manera que l’entenc, el segueixo sentint en molts moments.

A quin poble/ciutat vius?
Entre Barcelona i Sant Cugat

Ocupació:
La paraula que més defineix la meva feina és coach.

Una cançó:
Over the rainbow, la cançó amb la qual em vaig casar amb la meva parella i amb la que feia dormir a les meves filles quan eren bebès.

Una olor:
La de terra mullada, sens dubte i si et puc dir un so, el dels peus de les meves filles corrent descalces pel terra de casa.

Un llibre:
Un només? “Los cuatro acuerdos” de Miguel Ruiz. Sento que aquest llibre ens posa a tots en un bon lloc de partida.

Un restaurant:
Ara mateix, casa meva. I no perquè cuinem de fàbula, precisament. Si no per tot el que implica. Esmorzar, dinar o sopar a casa és família, és riure, també són plors i emocions diverses, són plats que volen, són converses...en fi, és vida real.

Un personatge històric:
Totes les dones que van cremar per bruixes. M’encantaria conèixer cada una de les històries que hi ha darrere.

Quin ha estat el teu últim viatge?
Extern o intern?
Extern a Chile, l’any passat a veure a la nostra família d’allà. La meva parella hi va néixer i tota la seva família d’origen hi viu.
Intern el d’alliberar-me d’un patró concret d’autoexigència que duia a sobre i que pesava força.

El teu color preferit:
Em depèn tant del dia! Però et diria que ballo entre el blau, el groc, el rosa i el terracota.

Com és un dia qualsevol a la teva vida?
Molt fet a mida. Ens llevem a les 6h per poder començar el dia a poc a poc. Les presses, el matí i la nostra família no ens acabem d’entendre. Així que hem optat per llevar-nos d’hora i respectar-nos ritmes. Això ens dóna molta pau. Deixem a les nenes a l’escola i ens posem a treballar, alguns dies des de casa, envoltats de natura i altres des del despatx, envoltats de ciutat. En funció del dia tenim sessions, formacions o elaborem idees i material. Sempre hi ha un dia entre setmana, mentre les nenes estan a l’escola, que és el nostre dia de parella. Després recollir nenes, anar cap a casa i estar. Per a mi el verb estar és dels verbs més poderosos que tenim i un dels més oblidats. Algunes nits ens adormin en horari infantil, altres treballem una mica, altres llegim, veiem documentals, xerrem, ens trobem… ben diferent cada nit. Això sí, totes les nits, tenim un indispensable: el tros de xocolata negra. Un clàssic de cada nit.

Quin paper juga la roba al teu dia a dia?
Per a mi la roba té un poder que moltes vegades no se li dóna. Quan posem consciència en què a través de la roba també aconseguim canviar l’estat d’ànim a través de les peces, dels colors, de com ens sentim amb elles, descobrim tot un món. És molt diferent posar-te una de les peces confort, aquelles que et fan sentir bé i còmoda, a una d’aquelles que ajuden a sentir-te empoderada (cadascú té les seves). I ja no cal parlar de com ens sentim d’energia quan ens posem una peça amb la qual no ens sentim gens a gust.

A mi m’agrada jugar amb la roba i anar-me observant internament. És molt bonic veure aquest poder que té la relació entre una mateixa i la roba que es posa. A la vegada també és molt divertit jugar a trencar l’autoimatge. Saps quan dius: “ui, aquesta peça no fa per mi, tot i que és molt bonica?” La invitació és a dur-la. Jugar a estar fora de la idea preconcebuda que tens de tu mateixa. Això és creixement.

Què no pot faltar al teu armari?
Al meu armari ara mateix no hi pot faltar color viu. No sempre vaig amb color viu, però m’agrada molt que hi sigui

Quina peça de roba et dóna seguretat?
Una peça que m’agradi molt i que sigui còmoda (no suporto anar incòmoda amb la roba o les sabates).

Un lema:
Arribar lluny a la vida és arribar a estar a prop de tu mateixa.

LA MONTSE AMB EL TOP MARIRI EN BLANC AMB L’ESCOT PER DAVANT I ELS PANTALONS MUNIGUDA AMB L’ESTAMPAT BAMBEY.
CRÈDITS:
FOTOGRAFIA: IVAN GONZÁLEZ
Compra en un clic