Marroc, l’eterna sorpresa

Repetíem destí de viatge, amb aquella alegria de tornar al país ja conegut i amb una petita part de por perquè la repetició no es tornés rutina. Però com sempre, Marroc mai em cansa ni tampoc em decepciona.

Aquest any havíem canviat de ruta i la idea era fer tota la part del sud. Buscàvem aventura, relax i emoció.

Aterràvem a les 7 del matí un divendres de cuscús a Fez. Ciutat on cada dia que hi passo li agafo més estima. Malgrat la calor i les pujades i baixades d’aquella medina, ens endinsàvem  a la cultura directe d’un divendres de botigues tancades ja que era el seu dia del cuscús. Fez té la medina més antiga del Marroc i una de les més grans de tot el Magrib, declarada Patrimoni de la Humanitat des del 1981.

És un paradís per tots els amants de la pell ja que és un dels únics llocs del món que encara conserva tradicions (perdudes a la resta del territori) com l’adobació de pells de manera artesanal.

 

Dos dies més tard vam decidir agafar rumb direcció el sud i baixaríem fins a Mirleft, lloc on el nostre cos es començava acostumar al relax i als dies sense agenda. Un petit poblet d’aquells que acceptaria quedar-m’hi…

Ens havien parlat d’una platja màgica on hi havia dos arcs immensos de pedra roja en forma de pota d’elefant. Vam decidir marxar-hi al cap vespre, quan creiem que els colors podien ser impressionants. Us deixo les fotos perquè en pugueu treure la vostre pròpia conclusió.

dsc04020

Fa cosa de dos dies vaig rebre la noticia que un dels dos arcs s’havia aterrat, aquell cap vespre va passar a ser encara més especial del que havia estat fins aquell moment.

Seguíem pujant costa amunt per arribar a un dels altres llocs especials i que recomano totalment a tota persona que vulgui desconnectar uns dies del seu dia a dia.

Arribàrem a L’Ane Vert un matí on el sol treia foc per la boca. Després d’arribar al poble on quasi ningú entenia res més que berber, amb un paper i un boli, vam poder negociar l’arribada fins l’alberg. Al Marroc només necessites un quilo de paciència i un somriure per aconseguir arribar on desitges.

 

dsc04165

 

Ane Vert és un alberg de construcció ecològica construït prop del poble de Tafedna. Com ja podeu anar veien en altres entrades del blog, sóc una gran fanàtica de l’interiorisme, i fa cosa d’uns anys, de l’estètica àrab. Aquesta s’inspira molt de les tradicions, però manté una estètica d’habitacions plenes de contrast sense un excés d’ornaments.

Un bonic projecte d’uns joves australians que el descriuen així:

“Ane Vert (The Green Donkey) is a two-part plan, the embodiment of our vision to promote sustainable tourism and cultural exchange in Tafedna, Morocco. Le Lodge is an ecolodge and an environmentally and socially sustainable space where artists and travellers can connect with a percentage of the profits going towards our non-profit – L’Echange and its projects.”

Tota la construcció està feta amb arquitectura sostenible i materials nobles. La terrassa esdevé un lloc clau per trobar-te amb molts motxillers de diferents llocs i cultures que et permet compartir experiències de viatge.

                                dsc04234  dsc04166

Podeu consultar més informació a la seva web http://ane-vert.com/

Possiblement no és la millor manera d’introduir-te a la cultura marroquina, però si que és una bona experiència per viure i relaxar-te juntament a un dels llocs més tranquils i paradisíacs on he estat del Marroc.

Hi ha gent que sempre em demana què té Marroc que em tingui tan captivada. Probablement la resposta seria que és un dels països que tenim molt a prop amb tradicions antigues, encara molt latents, on encara funcionen amb sistemes diferents als nostres.

Per noies amants de conèixer i viure, com em sento jo; és un dels països on res et deixa indiferent, on el viure un dia allà, et permet passar moltes experiències, les quals, tu etiquetes com a bones, dolentes o excitants.

 

 

Compra en un clic