Carla Zaplana I WOMEN WE LOVE

“Hi ha moltes postures de vida, la d’observar i la de fer. Jo escullo fer. Des de la zona de confort veus la vida passar i és a fora de la zona de confort on la vius”.

Carla Zaplana

Ens trobem amb la Carla un dimecres a la tarda a la Bisbal de l’Empordà. Ella ens porta a un dels seus racons preferits, al Castell d’Empordà.

El paisatge que ens envolta ens deixa impressionades, les vistes, els camps, el mar al fons de tot… passem una tarda amb ella conversant sobre qui és i què fa. Parlem de cuidar-nos, respectar-nos, sentir-nos bé amb nosaltres mateixes i de la constant evolució que fem les persones al llarg de la nostra vida.

Ens deixem portar per les paraules de la Carla i amb el vent suau que ens acompanya, ens submergim a la seva història per a conèixer com va començar tot.

LA CARLA VA ESCOLLIR EL VESTIT AISHA EN COLOR NEGRE

Com va començar tot? Explica’ns una mica sobre qui és la Carla Zaplana i com ha arribat fins aquí…
Mira doncs, ni jo ho sé! (riu) faig de tot i més i em pregunten com ho faig i no ho sé i a vegades ni ho penso. A mi des de sempre m’ha agradat molt el món de la nutrició, i per això vaig decidir estudiar-ho, tot i que la meva història va més lligada als meus orígens.
De molt petita passava els estius a Mollet de Peralada a casa els avis, on tenien una caseta petita de fusta i també hi passava molts caps de setmana. Recordo jugar a l’hort dels avis amb els enciams, els cargols, pujar als arbres per agafar la fruita… veure els colors i sabors tan bons dels aliments em fascinava.

Quan vaig començar a llegir vaig descobrir, a casa la meva mare, una col·lecció de llibres d’alimentació saludable, que no sabem ben bé perquè ho tenia, però si era allà era per alguna cosa. Obria els llibres i veia imatges de tots els aliments que menjava, fotos d’aliments tan bonics, tan bons de sabor i que a més a més tenien propietats bones per al cos. Tot això va quedant al subconscient.

Durant l’ESO i a l’Institut jo tenia claríssim que volia fer alguna cosa de Business, ADE i que jo seria empresària i viatjaria pel món… fins que va ser el moment d’anar a la universitat, que va coincidir amb un gran canvi a casa i en l’àmbit personal. Llavors vaig dir no, jo vull alguna cosa més humana, amb més contacte amb la nostra essència i amb més contacte amb el qual som. I som el que mengem. Llavors vaig repassar les carreres universitàries i vaig veure que hi havia Dietètica i Nutrició.

Vaig estudiar, vaig aprendre a contar totes les calories del món, calcular els grams de cada nutrient, farmacologia… però sabia que hi havia alguna cosa més que tot això. No som números i grams. La nutrició és una de les meves grans passions, però la que més és viatjar pel món, i jo ja sabia que hi havia altres cultures i altres països on entenen l’alimentació d’una altra manera, que tenen medicines tradicionals i naturals on la nutrició és una gran part de tot plegat.
Tenia curiositat per seguir aprenent de tot això.

Vaig acabar la universitat i vaig anar als Estats Units, on va començar la meva creuada amb l’alimentació. Estava vivint a Carolina del Nord, i vaig veure greus problemes i males relacions amb l’alimentació. Problemes d’obesitats, persones amb problemes als genolls pel sobrepès… i vaig dir-me, però què està passant aquí? Gent amb sobrepès, pells amb vermellors… fins i tot a mi, que menjava els mateixos productes que a Catalunya em van sortir granets, i em notava el cos cansat i faltat d’energia. Però com podia ser si menjava les mateixes coses? Som el que mengem. I és essencial, no només saber què mengem, sinó també saber d’on ve el que mengem. Quin és el seu origen. I aquí va començar la meva pròpia investigació per saber d’on venen els aliments que mengem.
Em vaig començar a formar i a seguir a doctors de medicina integrativa. Doctors que conceben la salut com un tot, físic, emocional i ho complementen dins la medicina tradicional amb acupuntures, naturopatia… així vaig descobrir també els sucs verds. Ho vaig començar a provar i em va anar súper bé. Estava molt enganxada al cafè i em va ajudar a treure el cafè del matí, va ser com un tot. Veure què són els sucs verds, naturals, vegetals, buscar el que és orgànic.

És aquí on va començar el Menjar net?
Sí, aquí va començar el tema de menjar cada vegada més net, treure la part d’origen animal, el que més em va costar va ser el formatge… Va ser molt gradual. Al mateix temps que anava traient era perquè anava ampliant d’altres coses, i jo m’anava trobant cada vegada millor.
Així que vaig començar a compartir-ho, després em vaig posar a estudiar més, a conèixer més i a descobrir. Seguir aquest estil de nutrició és sostenible en qualsevol etapa de la vida. Així vaig començar a compartir-ho més a les xarxes i al 2014 van contactar amb mi una agència creadors de llibres i em van proposar escriure un primer llibre. Tot i que jo ja estava escrivint un llibre, el Come Limpio, que de fet és l’últim llibre que he publicat. Vaig explicar a l’agència la meva teoria, i vam començar pel primer llibre, el dels sucs verds. Va ser un best seller durant temps a Catalunya i així vam decidir continuar amb el segon llibre, el tercer i finalment amb el quart, el Come Limpio. Havia de sortir ara i no abans, perquè d’ençà que vaig començar-lo a escriure fins ara he fet una evolució molt important i he adquirit molts coneixements. També he fet conferències, parlant d’alimentació i també retirs, la línia de tes, col·laboracions amb cadenes d’hotels…

Quina és la teva motivació cada dia?
La meva motivació fins ara ha estat aprendre coses noves i coses diferents, exòtiques… I la meva passió a partir d’ara és aprendre de les arrels, d’on venim i d’allò més natural.

L’estímul de l’aprenentatge constant és la meva motivació cada dia. Aprendre coses diferents. Que essent jo mateixa i compartint el que d’alguna manera és natural en mi i m’apassiona, pugui ajudar a fer canvis de salut importants i millores en altres persones també és un gran estímul. Val tot l’or del món. Compartir el que sóc i el que he après i continuo aprenent cada dia.

Què és l’èxit per a tu? Creus que l’has aconseguit?
L’èxit per mi és sentir-se ple, ni molts followers ni molts likes. L’èxit és estar en pau amb mi mateixa.
Els últims anys han set una mica bojos, actualment sento que tanco com un cicle i vull tornar-me a cuidar cap endins. Fins ara hi ha hagut una projecció molt gran cap a fora, i actualment aquesta energia i amor cap a fora també la vull projectar cap a dins. En l’àmbit professional em sento molt satisfeta, i ara també vull assolir aquest èxit cap a dins, en l’àmbit personal, perquè en realitat la importància de l’èxit personal sobrepassa la professional.

Hi ha molta gent que té una gran ambició de seguir els seus somnis, però no sap com i on començar. Quin seria el teu consell per a algú amb aquestes preguntes?
Go for it. Fora pors, perquè et limiten, et bloquegen i tu crees la teva realitat. Perquè si tu no ho fas ningú ho farà per tu, tu has de posar-hi aquesta energia. Hi ha moltes postures de vida, la d’observar i la de fer. Jo escullo la de fer. Des de la zona de confort veus passar la vida, i és a fora la zona de confort on la vius.

A quin poble/ciutat vius?
Ara mateix visc aquí, dins meu i en aquest cos.

Ocupació:
Dietista i nutricionista

Una cançó:
Entre dos aguas, de Paco de Lucía

Una olor:
La de gespa acabada de tallar

Un llibre:
El Alquimista, de Coelho

Un restaurant:
Preparar-ho tu a casa, l’experiència de preparar el menjar a casa amb una copeta de vi i música. Com a casa no es menja enlloc.

Un personatge històric:
Frida Kahlo

Quin ha estat el teu últim viatge?
Cap a dins. I físicament a Tulum.

El teu color preferit:
Verd “pistatxo”

Com és un dia qualsevol a la teva vida?
Un dia qualsevol a la meva vida… és difícil explicar-ho. Explicaré el que per mi és un dia ideal.
Despertar-me, un got d’aigua i cap a l’estudi de ioga. Arribar a casa altre cop i preparar-me un batut, una dutxa i posar-me a treballar. Llavors atendre als mails, projectes… dinar i a la tarda seguir treballant una mica. Després lo ideal és poder anar a algun taller, meditació. Veure alguns amics, sopar aviat i anar a dormir d’hora.

Quin paper juga la roba al teu dia a dia?
La veritat és que m’agrada anar molt còmode, roba que marqui naturalitat i respecte. Dono molta importància a la comoditat i també a què sigui sostenible, còmode, que no sigui estrafolària. M’agraden els colors neutres, més de natura, la roba és com un reflex, perquè pot arribar a ser la teva carta de presentació.

Què no pot faltar al teu armari?
Els texans són bàsics, tot i que és alguna peça més estreta, però sempre poden ajudar.

Quina peça de roba et dóna seguretat?
No hi ha cap peça especial… podria dir que els vestits amples, com els vestits que he portat avui, així més tirats i que no estrenyin. I alhora són molt bonics. No marquen res, et deixen respirar i deixen volar la imaginació. Els “monos” també m’agraden molt.

Un lema:
En la simplicitat hi ha la bellesa.

LA CARLA AMB EL VESTIT MARIRI EN COLOR ROSA CORAL I UN CINTURÓ DE COLOR NEGRE AMB EL MATEIX TEIXIT
CRÈDITS:
FOTOGRAFIA: NOU MOSCADA
Compra en un clic